SIS COSES QUE NO HAS DE FER SI VAS AL PODÒLEG

Avui analitzem algunes coses que els podòlegs ens trobem moltes vegades en la nostra consulta i que entorpeixen el nostre treball. La majoria de vegades són coses que els pacients fan de bona fe pensant que van a facilitar la labor de seu podòleg però gens més lluny de la seva intenció, en moltes ocasions es converteixen en un impediment per poder realitzar un diagnòstic complet.


1. No estrenar sabates per anar al podòleg. No sofreixis si les teves sabates estan molt desgastats o fan olor una mica és preferible que els portis a la consulta en lloc dels nous. El desgast de les sabates ajuda al podòleg a poder detectar alguna dolència o anomalia en la trepitjada.

2. No et posis crema hidratant en els peus el dia d'abans de la consulta. Si en la teva última visita el teu podòleg et va recomanar que t'hidratessis els peus i en els dos mesos que han passat no t'has acordat cap dia, no ho facis el dia d'abans, no val per res i el podòleg va a saber que no has seguit les seves recomanacions.

3. Evitar acudir al podòleg amb roba ajustada. Si en un moment donat és necessari realitzar un estudi biomecànic de la trepitjada, la roba ajustada pot condicionar els nostres moviments i alterar el resultat de la prova.

4. No asseure's en les perneres (zona on es recolzen els peus) perquè és una zona sensible i et pots caure. S'han vist casos. Tampoc has d'asseure't en la cadira del podòleg.

5. Si utilitzes plantilles per corregir alguna anomalia en la trepitjada, no les deixis a casa, porta-les a la consulta del teu podòleg perquè aquest pugui avaluar-la. No importa que no te les hagi indicat el podòleg al que visites.

6. No demanar-li que et pinti les ungles o et llevi una berruga d'una altra part del cos. Els podòlegs només treballen en els peus i no accediran a treballar cap altra part del cos.

Text original: http://elblogdelpodologo.com/seis-cosas-que-no-debes-hacer-si-vas-al-podologo/

M'HE FET UN ESQUINÇ DE TURMELL: QUÈ HAIG DE FER?

El dolor d'un esquinç de turmell és intens, apareixen signes d'inflamació (dolor, calor i rubor) i incapacitat funcional, que impedeix que l'individu pugui treballar o practicar el seu esport durant un període variable de temps d'acord a la gravetat de la lesió. Les primeres 24 hores després de la lesió són les més crítiques perquè determinen el grau que aconseguirà la lesió i quant trigarà a recuperar-se. Per aquest motiu,  t'oferim uns quants consells perquè les aplicacions durant les primeres hores després de la lesió per no agreujar el teu esquinç de turmell. 
Després d'un esquinç el primer que s'ha de fer és disminuir la inflamació. Per fer-ho de manera senzilla podem recordar les sigles HICER (gel, compressió, elevació i repòs).

L'aplicació de gel ha de ser de manera imminent i continuar en els dos o tres dies següents, juntament amb la col·locació d'un embenatge compressiu. Si hi ha dolor en caminar, ha d'evitar-se el suport usant unes crosses per evitar augmentar la lesió. Depenent de la severitat de la lesió acudirem a un centre hospitalari on es realitzarà un estudi radiològic i la col·locació d'una fèrula o un guix poden ser necessaris per prevenir majors danys i accelerar la cicatrització del lligament.

Gel: una bossa de plàstic amb gel triturat o un paquet de verdures congelades són ideals, però cal embolicar-ho en un drap per evitar cremar la pell i col·locar-la sobre la zona inflamada. Si portem posteriorment un embenatge compressiu, el gel es pot col·locar d'igual manera damunt del mateix. Mantenir el gel durant períodes de trenta minuts, almenys unes dues o tres vegades al dia.


Compressió: amb un embenatge elàstic. Aquest protegeix el lligament lesionat i redueix la inflamació. Ha de ser còmode i no estrènyer massa o disminuiria el fluid de sang a la zona. L'embenatge ha d'iniciar-se des dels dits del peu cap a la cama per drenar l'edema.

Elevació: elevar la zona lesionada per sobre del nivell del cor perquè els fluids produïts per la inflor i les hemorràgies puguin drenar bé i que aquests fluids no s'acumulin en el peu.

Repòs: és necessari per al procés de recuperació les primeres 24 hores, posteriorment i depenent de la gravetat de la lesió el repòs no impedirà la realització simultània d'exercicis en descàrrega, com la natació.

Moltes persones segueixen entrenant encara que estiguin lesionades, creient que si es posen una turmellera o un altre tipus de bena estan protegits contra les lesions. Això no és correcte. L'única cosa que podem fer amb això és agreujar la lesió i portar-la a un estat crònic difícil de guarir.

Per tornar a practicar esport, generalment es recomana que la inflamació i el dolor hagin desaparegut i que la persona pugui realitzar salts cap a davant o cap als costats sobre el turmell lesionat sense sentir dolor ni inestabilitat.

Text original: http://elblogdelpodologo.com/me-he-hecho-un-esguince-de-tobillo-que-debo-hacer/

FALSA CIÀTICA - CIÀTICA PER SÍNDROME PIRAMIDAL

Cada dia és més freqüent que vengen persones a la consulta diagnosticades del metge amb "ciàtica" i que, l'únic tractament que els posen, són injeccions per al dolor.

En aquesta entrada anem a parlar del que en moltes ocasions és la veritable patologia i no una simple ciàtica.

La ciàtica o dolors del nervi ciático es deuen a una compressió del nervi al seu pas pel congost que forma el múscul piramidal en la pelvis. 

En la següent imatge es pot observar com el nervi ciàtic pasa per sota del múscul piramidal de manera que, si aquest està contracturat, comprimeix al nervi causant la "falsa ciàtica" o "síndrome del piramidal". Per norma general, el piramidal és un múscul que tendeix a hipertrofiar-se.

El major problema és el desconeixement que existeix per part dels pacients d'aquesta malaltia ja que molt sovint no es diagnostica o es confon amb lumbociàtica.

És una patologia que afecta principalment a dones i que, en els casos més greus pot ser incapacitant.

A més, a causa de les diferències anatòmiques, en el 80-90% de la població, el nervi ciàtic no creua pel piramidal mentre que el 10-15% restant si. De manera que també pot veure's afectat el nervi ciàtico.

Aquesta síndrome se sol cridar "fals ciàtic" perquè dóna la simptomatologia de ciàtica però no és causat per un problema del nervi a nivell de la columna vertebral.

Quins símptomes presenten?

- dolor als moviments contraresistència de separació-aproximació de la cama

- dolor, formigueig en la part posterior de la cama

- dolor profund a la regió dels glutis

- feblesa en les cames: en casos més avançats

- dolor a l'engonal, en l'abdomen o interior de la cuixa

- coixesa en caminar: si la molèstia arriba fins al genoll

Els símptomes solen agreujar-se quan està assegut, sobretot en una superfície baixa com un sofà. També solen agreujar-se quan el múscul piramidal s'estira (pujant escales, caminar costa amunt...).

Causes de la síndrome piramidal

La causa més comuna és la presència de problemes lumbars, normalment, bloquejos en la 5ª vèrtebra lumbar que irriten una arrel nerviosa que al seu torn provoca el espasme del piramidal.

També pot estar causat per una diferència de longitud en les cames, males postures o per un exercici físic que manté el piramidal en tensió.

Les operacions quirúrgiques a la regió abdominal i el maluc en ocasions provoquen adherències que alteren l'estructura i dinàmica del tronc, i això pot causar la disfunció i escurçament del piramidal.

Tractament

Els objectius del tractament són:

· disminuir la inflamació

· millorar la flexibilitat del piriforme

· minimitzar les posicions o activitats agreujants

El tractament consistirà en:

- electroteràpia per augmentar la temperatura dels teixits profunds

- teràpia miofascial per treballar la causa en cas d'adherències i escurçaments

- massatge transvers profund o Cyriax

- massatge per disminuir la tensió del piramidal

- estiraments per augmentar la flexibilitat

- nacupuntura

- moxibustió

- reeducació postural per corregir les posicions agreujants

Les activitats a evitar perquè no s'agreugi la malaltia serien:

- evitar asseure's en llocs baixos

- evitar caminar costa amunt i escales

- activitats com a bicicleta estàtica perquè la posició és amb el piramidal en estirament

- evitar asseure's amb els genolls més alts que els malucs. Per a això podem usar un tascó i tenir els malucs més alts

Text original: http://fisioterapiaselene.blogspot.com.es/2016/03/falsa-ciatica-ciatica-por-sindrome-del.html?spref=fb&m=1

COM TRACTAR LA SÍNDROME DE LA CINTILLA ILIOTIBIAL O GENOLL DEL CORREDOR

El millor tractament per a la síndrome de la cintilla iliotibial o genoll del corredor és la prevenció. Caldrà tenir en compte aspectes de la carrera que ja hem comentat en altres articles com portar cura amb les superfícies dures, l'elecció de les sabatilles així com respectar la durabilitat de les mateixes anar amb cura amb terrenys irregulars i en pendents costa avall.

En cas que comencéssim a notar les molèsties hauríem de començar amb el tractament conservador. Amb fred local després de l'activitat, repòs o disminució d'entrenament, massatge, estiraments, fins i tot amb antiinflamatoris. El fisioterapeuta en lesions com el genoll del corredor és el primer sanitari d'elecció ja que ens tractarà la lesió amb una àmplia gamma d'aparells de electroteràpia com poden ser des de l'ultrasons, làser, magnetoteràpia, etc., que són de gran ajuda per disminuir la inflamació però no són determinants per a la resolució de la patologia. Molt important seran els massatges desfibrosants per així eliminar les possibles adherències que s'hagin produït. També està demostrant bons resultats sobre la zona afectada l'Electròlisi Percutànea Intratisular (EPI) que pot ser una bona elecció per a aquest tipus de patologia. És una tècnica mínimament invasiva que produeix un estimulo desfibrosant i regeneratiu sobre la zona amb una bona recuperació.

En el cas que la lesió es faci repetitiva, pot ser que el fisioterapeuta solucioni la nostra dolència però quan comencem a augmentar la càrrega d'entrenament observem que ens tornen a aparèixer les molèsties. Llavors, hauríem de començar a pensar que tenim un problema d'estructura o de funció en els nostres membres inferiors. És aquí on ha d'entrar la figura del podòleg. Serà ell el que haurà de realitzar-nos un estudi biomecànic i buscar possibles alteracions en la petjada. Unes plantilles compensadores juntament amb una elecció correcta del calçat esportiu seran la solució definitiva a la Síndrome de la Cintilla Iliotibial.

Estudi de la petjada 

Una altra opció de tractament usat en atletes d'alt rendiment és la Medicina Biorreguladora amb l'aplicació d'una pomada antiinflamatòria i algun medicament que actuï específicament sobre el teixit connectiu i treballi sobre la propiocepció. Aquest tractament de la Síndrome de la Cintilla Iliotibial funciona molt bé en la resolució d'aquest tipus de patologies i no té cap tipus d'efecte secundari i cap problema de dopatge positiu en l'alta competició.

Text original: http://elblogdelpodologo.com/como-tratar-el-sindrome-de-la-cintilla-iliotibial-o-rodilla-del-corredor/