dilluns, 30 de maig del 2016

COM PREPARAR ELS PEUS PER A L'ESTIU


Des de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Podòlegs de la Comunitat Valenciana (ICOPCV) es recomana abans de "destapar" els peus visitar al podòleg per detectar a temps possibles patologies, ell eliminarà les dureses de la planta i dels talons i començarà el tractament d'hidratació, que a l'estiu serà major perquè els peus no estan protegits com en l'hivern pel calçat i els mitjons.




És molt important que siga el podòleg el que realitze aquesta tasca perquè eliminarà les dureses o les esquerdes dels teus talons de la forma més adequada pensant sempre en la salut dels teus peus. Això és especialment rellevant en el cas de les persones diabètiques amb les quals cal seguir uns protocols adequats perquè, si s'eliminen de forma incorrecta, podria provocar-se una úlcera en el peu.
A més, l'especialista tallarà les ungles en recte i no es llimaran massa rodones perquè, en créixer es clavarien en els laterals dels dits.

Finalment, recomanarà una crema adequada per massejar i hidratar els peus diàriament evitant l'espai entre els dits perquè podria macerar la zona i propiciaria l'aparició de fongs i esquerdes.

Una vegada visitat al podòleg, el ICOPCV recomana realitzar un manteniment dels peus que consistirà en:

- Una vegada per setmana utilitzar després del bany una pedra pomes o llima per prevenir l'aparició de dureses i esquerdes, especialment en els talons.

- Hidratar els peus diàriament amb una crema emulgent a força d'urea.

- Tallar les ungles rectes utilitzant alicates, no tisores.

A més, cal prestar especial atenció al calçat i escollir-ho pensant en la salut dels peus. Per aquest motiu, cal reservar l'ús de xancles únicament per a espais humits com a piscines o la platja perquè en ser massa planes i no subjectar el peu poden provocar "engarrament" dels dits i dolor en la planta i el turmell.

Tampoc cal abusar de l'ús de ballarines i d'esportives. Les primeres són massa planes i solen tenir puntes estretes que estrenyen els dits podent provocar l'aparició de dolorosos calls. En el cas de les esportives, cal limitar el seu ús i no utilitzar-les de forma habitual perquè podrien provocar sudoració excessiva i aparició de fongs.

El calçat més aconsellable és el que permeta transpirar el peu, estiga fabricat amb fibres naturals, siga flexible i ho subjecte adequadament evitant "engarrament" dels dits i possibles torcedures.

Finalment, des del ICOPCV s'ha insistit que davant qualsevol lesió que aparega en el peu (canvis de color en les ungles, olor desagradable, dolor en els dits, la planta, el taló, etc.) hem de consultar al podòleg, especialment si produeix dolor o picor perquè podria tractar-se d'un call, fongs o ser una berruga plantar i serà necessari tractar-los al més aviat possible per evitar conseqüències majors.

http://www.levante-emv.com/preguntas-y-respuestas/2015/05/20/preparar-pies-verano/1267390.html

dimecres, 25 de maig del 2016

WEB EN CONSTRUCCIÓ

Al Centre Podoclínic estem d'enhorabona: d'ací a poc temps us presentarem el nostre espai web amb consells, articles, informació i moltes coses més!!
www.centrepodoclinic.com

dimarts, 24 de maig del 2016

QUE NO T' ATRAPEN LES LESIONS!


Per a un esportista no hi ha pitjor derrota que lesionar-se. Per xicoteta que la lesió siga, ocasiona molèsties i influeix en el nostre rendiment, recuperar-se és un procés lent que els esportistes mai portem ben (especialment la part de "guardar repòs"). Per açò, especialistes i entrenadors estan d'acord: el més important és prevenir. Encara que a voltes és inevitable que la lesió aparega. Llavors hem d'armar-nos de paciència, escoltar el nostre cos, seguir els consells dels especialistes i, molt important, realitzar una recuperació completa que minimitze el risc de tornar a lesionar-nos. Com cada modalitat esportiva té els seus propis enemics, anem a centrar-nos en les lesions més freqüents i les causes que les produeixen dels tres esports més practicats pels nostres lectors: natació, carrera a peu i ciclisme.


→ Per què em lesione?



Aquesta és la primera pregunta que hauríem de plantejar-nos quan es produeix una lesió.
Per a analitzar les seues causes, aquests són alguns dels factors que hauríem de tenir en compte.



He respectat els principis generals de l'entrenament?
- No excedir en més d'un 10% en l'increment setmanal, intercalar dies d'activitat intensa i suau.



- Fer temps de descans concordes al volum i/o a la intensitat de l'activitat esportiva.



- Abordar intensitats adequades al nostre nivell.



- Seguir una planificació anual dels entrenaments en els quals es contemplen períodes de major activitat esportiva i de competició amb els de descans.



- M'estic cuidant? Hem de cuidar la nostra salut, realitzant revisions mèdiques i revisions mèdiques periòdiques. I tenir en compte la nostra edat, atés que els teixits responen de forma diferent amb el pas del temps.



- El gènere també influeix. Homes o dones poden tenir més tendència a patir certes lesions.



- El gest tècnic. Clau en la prevenció de lesions, especialment en certs esports més lesius, com la carrera. L'ergonomia i la biomecànica són crucials en l'esport, ja que el cos està dissenyat per a funcionar de certa manera i en certes postures i cal fer tot el possible per afavorir l'execució dels moviments.



- Les xicotetes lesions que hem patit amb anterioritat les seqüeles de la qual poden provocar altres lesions.



- Moment de l'entrenament en què es produeix la lesió (pot indicar-nos què l'està afavorint: sobrecàrrega, falta d'escalfament, etc.)



- Factors externs com la qualitat del material esportiu i els complements que utilitzem: calçat, vestimenta, proteccions, el tipus de paviment sobre el qual entrenem, i les condicions climatològiques.



- Senzillament.... m'estic excedint? Un volum excessiu d'entrenament intervé en gran part de les lesions més freqüents.



Has de tenir en compte que no existeix un factor únic que predisposa a la lesió i que en la majoria dels casos coincideixen varis d'ells.

Què és una lesió per practicar massa esport?
Es tracta d'una lesió causada per sobrecarregar una part del cos repetidament sense realitzar el necessari descans. Es denominen lesions per sobrecàrrega, per estrés o per esforç repetitiu i es produeixen en acumular xicotets traumatismes en el temps que afebleixen als músculs, les articulacions o fins i tot poden arribar a afectar els ossos. Quan no es descansa el necessari es produeix una sobrecàrrega que afebleix les funcions del teixit afectat, perdura la resposta inflamatòria i sorgeix el dolor. Ja és tard... ens hem lesionat!

Text original: http://www.sportlife.es/salud/articulo/no-dejes-que-te-atrapen-las-lesiones#

dijous, 19 de maig del 2016

ELS PERILLS DE CÓRRER PER LA PLATJA


Aprofitant el bon temps i les vacances en la platja aprofitarem aquest estiu per a córrer en la platja. No obstant açò cal extremar molt les precaucions, com adverteixen des del Col·legi de Podòlegs de la Comunitat Valenciana. Practicar "running" per la riba pot desencadenar lesions i sobrecàrregues en peus i cames, sobretot si es realitza amb molta regularitat. Avui et detallem els principals perills de córrer per la platja.



Cura amb els desnivells

És molt freqüent que en la platja existisquen desnivells, per aquest motiu es carregue més una cama que l'altra. L'adequat seria establir recorreguts d'anada i volta perquè es treballen de manera equilibrada les dues parts del cos i no es produïsquen sobrecàrregues. Les lesions més freqüents són els esquinços de turmell i dolors en el taló o en l'arc del peu. No obstant açò, també recorden que la pràctica de l'exercici per l'arena, sempre que es faça amb moderació, o caminar per la platja, pot resultar beneficiosa per alliberar estrés, tonificar els músculs o millora la circulació sanguínia.

Millor córrer amb calçat 

Sempre hem tingut el dubte sobre si era millor córrer amb sabatilles o descalç. Des d'aquesta associació de podòlegs asseguren que el millor és fer-ho amb calçat i per la part d'arena humida de la platja, que es troba més compacta. Si ens posàrem a córrer per les zones blanes hi hauria més possibilitats de patirtorcedures a causa que la superfície es troba inestable. La sabatilla perfecta per a córrer per la platja no fa falta que tinga una sola excessiva, "millor que siga més fina que la que s'usa per a córrer per l'asfalt". En el cas que optem per fer-ho descalços s'aconsella anar per zones llises i netes. D'aquesta manera evitarem les molèsties i lesions típiques que s'originen per la inestabilitat de l'arena, així com qualsevol objecte tallant o punxant que pot haver amagat. Recorda que "no tothom és igual de net que nosaltres". Córrer descalç durant un període de temps breu pot resultar beneficiós a causa de la fricció que es produeix amb l'arena, que és un perfecte "exfoliant natural".

Beneficis de córrer en la platja

Des d'aquesta associació de podòlegs recorden que també hi ha una sèrie de beneficis a l'hora de córrer i caminar sobre l'arena. És "molt beneficiós" per al sistema cardiovascular perquè a través del contacte de la pell amb la pell "s'afavoreix la seua reactivació i es renova el flux sanguini, evitant l'aparició de varices o la inflor de turmells". Un altre aspecte a tenir en compte i que agrairem molt serà la possibilitat d'alliberar l'estrés i afavorir la relaxació amb l'estimulació dels punts nerviosos localitzats en els peus. En realitzar exercici arran de mar es treballa amb més intensitat i es tonifiquen més els músculs perquè es gasta més energia que en altres superfícies. 
Malgrat açò,  caldrà evitar els grans esforços perquè no apareguen les sobrecàrregues.

Text original: http://blogs.okdiario.com/vida-sana/2015/06/16/los-peligros-de-correr-por-la-playa-5627/3

dimecres, 4 de maig del 2016

LES "HEELYS" O SABATES AMB RODETES




En aquest cas, us deixem aquest interessant article sobre les heelys o sabates amb rodetes.


Si ens referim a les heelys  pot ser que solament sàpien de què estem parlant aquelles persones que tinguen fills. I és que, aquestes sabatilles amb rodes són l'última tendència infantil… 
Unes esportives que es poden utilitzar per a caminar, però que gràcies a les seues rodes també els permeten patinar en qualsevol moment.
"Aquest calçat varia la biomecànica, la funcionalitat de la musculatura i les càrregues que suporta el peu podent causar repercussions òssies i lesions"
Tots els xiquets volen tenir-les i aquesta peculiar moda ha fet que un gran percentatge les porten fins al col·legi durant jornades de 7-8 hores. Així ho estableix un estudi realitzat per Roberto Pascual, professor de Podologia infantil en la Universitat Miguel Hernández d'Alacant, que ha arreplegat una mostra de 100 xiquets en edats compreses entre els dos anys i mitjà i els vuit anys i mitjà.

Així, a partir d'aquest treball s'ha comprovat que al 38,5% d'aquests xiquets se'ls va recomanar una revisió amb el podòleg, dels quals, un 11%, majoritàriament xiquetes, utilitzaven les heelys de forma habitual. 

Davant aquestes dades, el Consell General de Col·legis Oficials de Podólogos d'Espanya va alçar la veu d'alarma cap a pares, tutors i centres educatius pel que fa al seu ús. Des d'Estetic.es ens hem posat en contacte amb elpodólogo Alfredo Martínez, president de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Podòlegs de la Comunitat Valenciana (ICOPCV), qui ens ha confirmat que, efectivament, l'ús de les heelys és perjudicial a mitjà i llarg termini per als xiquets.

“Aquest calçat varia molt la biomecànica, la funcionalitat de la musculatura dels xiquets i les càrregues que suporta el peu podent tenir repercussions en la formació, tant de les estructures òssies com de lesions per sobrecàrregues produïdes a causa del suport”, concreta aquest especialista.

Resulta que el pes de les sabatilles amb rodes és més del doble que el d'una sabatilla normal, amb la qual cosa açò fa que la musculatura funcione d'una altra manera i produïsca una major despesa. “A més la seua extrema rigidesa fa que les cames també funcionen de diferent forma impedint el moviment correcte del peu, la qual cosa també podria generar problemes en el maluc i en la columna”, assegura Martínez.

D'altra banda, l'altura habitual d'una sabatilla pot estar entorn dels dos centímetres, mentre que aquestes per a poder albergar dins la roda aconsegueixen fins als 6 centímetres. “És com portar taló sol que afegint la rigidesa de la part davantera de la sola que impedeix fer la flexió del peu dels dits en caminar”.

CALÇAT ADEQUAT

L'adequat és que un 70% del pes corporal se suporte en el taló i el 30% en l'avantpeu, però aquestes sabatilles sobrecarreguen l'avantpeu un 40% del pes total, per la qual cosa és normal que els ossos es ressenten i es produïsquen alteracions. No obstant açò, el poòóleg conclou dient que “no es tracta d'alarmar a la població, sinó d'alertar-la que un ús continuat pot comportar a aquestes repercussions. El que no vol dir que no es puguen usar de forma ocasional per a jugar”.

En aquest sentit, des del ICOPCV recomanen que el calçat per a la població infantil no supere el centímetre i mitjà d'alça, el nombre s'adapte a la grandària, i que la forma del calçat permeta la mobilitat del peu dins de la sabata, a més de comptar amb una sola flexible.


Text original: http://www.consalud.es/estetic/seeestetic.php?id=25768