En aquest vídeo s'expliquen els conceptes per a entendre què és un esquinç de turmell o trencament parcial del lligament del turmell i com és el seu procés de curació, dos conceptes necessaris per a comprendre per què una immobilització total amb escaiola no suposa més que un perjudici per a la curació de l'esquinç de turmell, afavorint les seqüeles o la cronificació d'aquest esquinç i facilitant que es convertisca en un esquinç repetitiu.
Primer i principal: què és un esquinç de turmell?
Cada articulació del cos humà està destinada a moure's d'una forma determinada i de manera estable. Entre les estructures que brinden estabilitat a l'articulació, tenim els lligaments, i en el cas del turmell tenim 3 lligaments: el peroneoastragalino anterior, el calcaneoperoneo i el peroneo astragalino posterior. Quan una articulació és sotmesa a moure's en contra dels moviments que estableixen els lligaments aquests es trenquen i és al que cridem esquinç.
Com és el mecanisme en el qual es produeix l'esquinç de turmell?
La posició més estable per al turmell és quan portem la punta dels peus cap al sostre, moviment al qual cridem flexió plantar. Cap a la flexió plantar, és a dir, quan caminem en puntes de peus, el turmell perd l'estabilitat. Si a més de posar el peu en punta es porta la planta del peu cap a la línia mitjana i girem internament el peu es trenquen encara més lligaments, que és la posició de la següent imatge:
Per què no immobilitzar amb escaiola?
Després d'un esquinç es dóna un procés de reparació dels teixits que dividim en 3 fases:
Una fase inicial en la qual el dolor, l'augment de temperatura, l'enrogiment, la inflor i la disminució de la funció del peu es manifesten.
Una fase intermèdia en la qual dolor, l'augment de temperatura, l'enrogiment, la inflor i la disminució de la funció del peu disminueixen perquè les cèl·lules de l'organisme puguen reparar els teixits lesionats. Aquesta és una etapa a la qual cal prestar-li especial atenció, ja que els teixits malgrat que restablir-se són extremadament febles i propensos a una nova lesió.
Una tercera fase en la qual els teixits es fan més forts i organitzats.
Les fases deuen donar-se en aqueix ordre perquè un esquinç de turmell es guarisca amb èxit. En fisioteràpia se cerca estimular aquest procés de reparació. "Estimular" no significa evitar el moviment, de fet existeixen determinats moviments per a cadascuna de les fases que poden afavorir la curació.
Com vas poder observar en el vídeo, s'insisteix en la idea de la necessitat d'una mobilitat parcial durant el procés de cicatrització davant un trencament parcial de lligaments mitjançant l'aplicació d'un embenatge funcional que permet la mobilitat parcial fins i tot l'exercici moderat mentre el turmell va disminuint la seua inflamació i va produint la curació d'aquest. Amb un embenatge funcional, la rehabilitació posterior del turmell és molt menys necessari, es perd menys propiocepció, hi ha menys tendència a la laxitud lligamentosa, i la posterior inestabilitat del turmell.
Les principals diferències entre un esquinç mobilitzat i un esquinç immobilitzat (encara que açò és aplicable a la gran majoria de les lesions) és el temps de recuperació. Posem un exemple: un múscul que no ha estat immobilitzat pot aconseguir nivells normals després d'una setmana de treball, per contra, si el múscul ha estat immobilitzat necessitarà almenys 3 setmanes, açò és més cert com més jove és la persona, ja que en persones més majors els temps augmentarà.
Per què és convenient mobilitzar un esquinç de turmell llavors?
Sabem que la velocitat de regeneració dels teixits es relaciona directament amb el metabolisme aeròbic en el teixit lesionat, així com més es mou la zona (activitat en una lesió no immobilitzada) es precisarà una aportació major d'oxigen, i per tant tindrà una regeneració major. La mobilització d'una lesió generarà un empitjorament inicial de l'hematoma, però d'altra banda generarà una sèrie de circumstàncies que afavorirà aquesta regeneració com és l'augment d'arribada de sang, que augmentarà el nombre de cèl·lules inflamatòries, que destruiran el teixit danyat, a més existirà una regeneració més intensa de nous capil·lars.
Atenció: amb mobilitzar una lesió no ens referim a córrer una marató o jugar un partit de bàsquet, hem de tenir present que és necessari disminuir la intensitat de l'activitat donat que el teixit està danyat i l'excés d'activitat pot tornar-ho a lesionar.
Altres recomanacions per al tractament de l'esquinç de turmell
Et deixem un vídeo molt complet sobre el tractament complet en fisioteràpia per a recuperar-te de la millor manera en el cas que t'hages fet un esquinç el turmell:
Tractament i recuperació d'un esquinç de turmell
En aquest vídeo s'explica de forma completa el tractament més adequat en qualsevol que haja sigut el grau de lesió (lleu, moderat o greu), amb els respectius estímuls perquè el turmell siga fort i estable.
A més, et deixem els exercicis de propiocepció. La propiocepció millora l'estabilitat, enforteix i reforça l'equilibri i musculatura de la cama i turmell:
Exercicis de propiocepció o propioceptius de turmell. Nivell inicial. Reforçar el turmell.
La paraula propiocepció deriva de les seues arrels "propi-", que significa d'un mateix; i "-cepció", que significa consciència. És a dir, la consciència del propi: la consciència de la mateixa postura corporal pel que fa al mitjà que ens envolta. Et deixem exercicis bàsics perquè guanyes propiocepció en el turmell.
Exercicis de propiocepció o propioceptius de turmell. Nivell intermedi. Reforçar el turmell. (vídeo)
Aquest vídeo t'explica exercicis una mica més elaborats per a augmentar la propiocepció del turmell, per a realitzar en la segona fase de recuperació de l'esquinç de turmell.
Exercicis de propiocepció o propioceptius de turmell. Nivell avançat. Reforçar el turmell. (vídeo)
Aquest vídeo t'explica exercicis avançats que poden ser realitzats en la fase final de recuperació de l'esquinç de turmell.
Text original: Fisiotaràpia Online
Durant molts anys d'experiència en les clíniques i consultes podològiques ens han portat a aclarir alguns dels falsos mites sobre els fongs en els peus que corren i que hem escoltat una vegada i una altra en boca dels nostres pacients. Els professionals de la podologia somriureu amb algun dels mites recordant alguna situació graciosa. I, el més important, els pacients descobrireu que algunes de les coses que havíeu escoltat sobre els fongs en els peus són totalment falses.
Mite 6: Remeis casolans com a aigua, llimó i all o oli d'oliva no guareixen els fongs en els peus. A més, en aquest punt convé assenyalar també que la medicació sota prescripció mèdica és molt més efectiva que els productes de farmàcia.
