CARACTERÍSTIQUES QUE HAURIA DE TENIR EL NOSTRE CALÇAT D'HIVERN

Avui parlem de les característiques que hauria de tenir el calçat d'hivern. Igual que a l'estiu per la calor destapem els nostres peus i és molt més comú l'ús de sandàlies a calçat obert a l'hivern devem tenir clar que les nostres sabates deuen tenir unes característiques concretes per a evitar problemes sobretot amb el fred.

Convé matisar que devem tenir clar que devem tenir en el nostre sabater calçat d'hivern i calçat d'estiu. En altres ocasions hem explicat la importància de l'elecció d'un bon calçat per a la salut dels nostres peus. Per açò en aquest punt volem recordar la importància de fer una inversió econòmica en un bon calçat que ens pot evitar problemes en la salut dels nostres peus.

QUINES CARACTERÍSTIQUES HAURIA DE TENIR EL NOSTRE CALÇAT D'HIVERN?

El primer que hem de tenir en compte és que un calçat d'hivern deu tenir una sola més gruixuda que els d'estiu. La sola aïllarà els nostres peus del sòl i evitarà que el fred ens arribe als peus. A més, tindrem en compte, sobretot en les zones en les quals la pluja apareix amb més facilitat, que la sola siga antilliscant per a evitar relliscades.

Una altra de les característiques que hauria de tenir el calçat d'hivern és que fóra apelfat per dins. Encara que no és una característica imprescindible una sabata amb un interior protegit contra el fred ens ajudarà a mantenir els nostres peus calents.

Quant als materials amb els quals està fabricat el calçat d'hivern hauríem d'evitar la polipiel i derivats que a més de no protegir contra el fred són materials no transpirables que ens van a fer suar el peu mantenint-los humits durant molt temps amb el consegüent risc d'una infecció per fongs. En aquest punt podem assenyalar el Goretex com un teixit recomanable per a l'hivern.

En les zones de més fred és recomanable també la bota a la sabata. La raó és simple, com més cobert tinguem el peu menys possibilitats tindrem que el fred puga arribar als nostres peus podent-nos provocar un penelló. A més, és important evitar els mitjons confeccionats a partir de materials sintètics, el més aconsellable és que estiguen confeccionats amb fibres naturals.

Per a acabar, recordar que si tenim un calçat específic per a realitzar un esport concret, hem de ser conscients de la importància de saber diferenciar calçats d'hivern o d'estiu per a evitar problemes i tenir una bona salut en els peus.

Text original: http://elblogdelpodologo.com/caracteristicas-que-deberia-tener-nuestro-calzado-de-invierno/

TRES CONSELLS PER A EVITAR LES UNGLES ENCARNADES EN ELS PEUS

Col·loquialment se'ls crida "uñero" al que els podòlegs cridem ungla encarnada. Parlem de lesions provocades per un mal tall d'ungles que fa que aquestes en créixer es claven en la carn. En algunes ocasions les ungles encarnades poden provocar infecció. No són excessivament dolorós i solen solucionar-se amb el tall de l'ungla però sí que són molestes i incapacitant per a realitzar algunes activitats. Avui us proposem tres senzills consells per a evitar que ens aparega una ungla acarnissada en el peu.

1. Tallar les ungles de forma correcta. És el principal causant de l'ungla encarnada. Un mal tall de l'ungla provocarà que amb el seu creixement es clave en la carn. És important controlar el creixement de les ungles per a evitar aquesta lesió, ja que una ungla excessivament llarga també ens podria provocar algun problema.

2. Portar un calçat apropiat. Unes sabates que ens estrenyen els dits dels peus provocaran que el risc de patir una ungla acarnissada augmente. És recomanable utilitzar calçat amb la forma arredonida que respecten la forma dels dits dels peus sense estrènyer-los. En altres paraules que tots els dits càpiguen bé en la sabata. Convé recordar també en aquest punt la importància de calçar sabates de la talla correcta evitant per exemple en el cas dels més xicotets el fet de passar calçat d'uns xiquets a uns altres.

3.Estrenyent les sabatilles. Evitar mitjons massa atapeïts. Per la mateixa raó que en el consell anterior un mitjó que ens pressione els dits dels peus ens pot provocar una ungla acarnissada. Si ja ho patim, pot ser que el mitjó ens provoque fins i tot dolor.

Finalment, el consell, si el dolor és gran o s'aprecia inflamació, és acudir a la vostra podòloga que puga realitzar un diagnòstic concret que ens ajude a eliminar aqueix molest dolor.

Text original: http://elblogdelpodologo.com/tres-consejos-para-evitar-los-uneros-en-los-pies/

CURA AMB EL CALÇAT QUE DEFORMA ELS DITS DE LES XIQUETES

La ballarina o manoletina és d'ús habitual, arribant-se a utilitzar fins i tot per a anar al col·legi. Però pot causar greus problemes de salut a les xiquetes, com a cansament o deformitat en els dits i les ungles. 

La ballarina o manoletina és un calçat molt utilitzat en les xiquetes i adolescents, sobretot per a vestir, per la seua facilitat per a combinar amb tot tipus de roba i la seua comoditat. No obstant açò, cal anar amb compte de no convertir-la en calçat d'ús habitual. «No porta cap tipus de subjecció al peu, la qual cosa fa que en ocasions la xiqueta engarre els dits per a evitar que se li isca. A més les capdavanteres solen ser molt estretes i no arriben a abraçar el antepié, la qual cosa pot provocar, segons la forma digital del peu de la xiqueta, problemes en les ungles, sobretot en el dit gros, i en el canal tibial per pressió amb la ballarina», explica Marilar Rosell, vocal de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Podólogos de la Comunitat Valenciana (ICOPCV).

Excessivament bla, sense contenció lateral ni medial, el seu ús podria fins i tot «provocar cansament, si la xiqueta presenta un problema de base, laxitud ligamentosa, excessiu valc en el peu, la falta de contenció fa que la marxa s'altere i solen arrossegar els peus», agrega Rosell. «És un calçat d'ús ocasional. Es pot utilitzar intentant que complisca alguns requisits, com que la sola no siga excessivament plana, ni fina, amb una capdavantera que deixe els dits coberts i que siga alta per a albergar el moviment dels mateixos, de materials transpirables, tipus pell».

La ballarina, per tant, no compleix amb els requisits d'un calçat idoni per a protegir al peu sense deformar la marxa, que facilita la realització normal del pas i que s'adapta des del primer dia a les dimensions del peu del xiquet. «L'ús de calçat incorrecte en l'edat infantil pot originar deformitats digitals, alteracions de les ungles o fins i tot alteracions de la marxa i en alguns casos les empitjora quan aquestes ja estan presents», recorda Rosell.

Característiques del calçat ideal

L'experta enumera quins són les condicions per a un calçat infantil saludable, que ha de ser:

-Elaborat amb materials naturals i flexibles, que ajuden a la transpiració i alhora permeten llibertat de moviment.

-Lleuger.

-Sense costures internes que puguen provocar frecs.

-Amb un eix longitudinal de la sola de la sabata ha de ser el més recte possible.

-Amb elements de subjecció, com a cordons, sivelles o velers, que impedisquen el moviment excessiu de la sabata durant la marxa, així com el lliscament del peu cap a davant. Igualment és aconsellable la utilització d'una llengüeta suau i encoixinada, per a distribuir de manera uniforme la pressió sobre el empeine.

-Taló reforçat i embuatat en la canya de la sabata per a evitar rozaduras i problemes en el tendó d'Aquil·les.

-Sola flexible i antilliscant.

-Capdavantera àmplia (ampla i alta), perquè els dits no queden encongits dins del calçat.

A més, altres recomanacions perquè el calçat no afecte de forma negativa als peus dels fills són «evitar passar calçat d'un germà a un altre, usar les esportives per a fer esport, preferir calçat amb tall recte de les ungles, assecar bé els peus, usar chanclas en llocs públics humits, revisar el calçat de forma habitual per a assegurar-se que no calça curt o que presenta trencaments en la sola o dins del propi calçat», conclou l'especialista.

Text original: http://www.lasprovincias.es/padres-hijos/estilo/201701/04/cuidado-calzado-deforma-dedos-20170104185347-rc.html

FASCITIS PLANTAR

La fàscia plantar en una estructura àmpliament coneguda. És un teixit de color anacarat (semblant al color d'un tendó) que està format per un alt contingut de fibres de col·lagen, la qual cosa ho fa un teixit dens i gruix. La fàscia plantar s'origina en el calcani (l'os del taló) i s'insereix en el cap dels metatarsians (davant dels dits). La fàscia compleix amb una funció important: mantenir un dels arcs del peu, l'arc longitudinal, fonamental per a l'absorció dels impactes que rep el peu durant la locomoció (cada vegada que el taló xoca amb el sòl la fàscia absorbeix el colp), l'equilibri i l'adaptació del peu a qualsevol superfície sobre la qual ens trobem.

El terme fascitis, que conté el sufix "-itis" (indicatiu d'inflamació) indica una inflamació en la fàscia. La fascitis plantar és una lesió molt comuna en atletes (sobretot en corredors que entrenen o competeixen és superfícies amb terrenys irregulars) i igual de comú en la resta de la població (és comuna que és present en adults a partir 

dels 30 anys).

La fascitis plantar ocorre a causa de les activitats repetitives que estiren constantment la fàscia. Quan la fàscia és estirada es produeixen microrotures. Quan aquests microrotures són constants i repetits en el temps el cos perd la capacitat de reparar-los.

Com identificar una fascitis plantar?

Doncs la persona amb fascitis plantar presenta un símptoma característic: el dolor. El dolor és intens en la planta del peu, sobretot en la zona del taló (just en la zona d'inserció de la fàscia en l'os calcani) i pot irradiar-se al llarg de la planta. El dolor és més intens en els matins, amb prou faenes s'alça del llit o després d'activitats demandants com els esports. És comú observar al seu torn edema o inflor, i sensibilitat en el taló.

Quins factors predisposen l'aparició de la fascitis plantar? 

Doncs vostè és més propens a patir de fascitis plantar si:

- Té 30 anys o més

- Té sobrepès (el sobrepès genera més tensió en la fàscia que aquesta ha de suportar)

- Nivell d'activitat física alt

- Utilitza calçat pla (un calçat que no proveeix suport als arcs del peu fa que els arcs s'estiren i es produïsca la fascitis plantar).

El tractament de la fascitis plantar consisteix en:

- Disminució de la inflamació, a través de la utilització de comprimides fredes

- Massatge i mobilització dels teixits. Els massatges augmenten la circulació i netegen els teixits de toxines i deixalles que s'acumula en la lesió.

- Estirament de la fàscia i de la musculatura del peu, per a disminuir la tensió en els teixits.

- Utilització de plantilles. En el cas que el teu peu no tinga un suport correcte dels arcs, serà necessari que utilitzes una plantilla adequada (indicada per un especialista) para així evitar l'estirament constant de la fàscia plantar en realitzar les teues activitats.

Text original: https://www.facebook.com/notes/fisioterapia-online/fascitis-plantar/1379836458716862

INFLAMACIÓ I DOLOR MOLT FORT EN LA CUTÍCULA DE L'UNGLA PRINCIPALS SÍMPTOMES D'UNA RETRONIQUIA

Si sents dolor en la part de la cutícula de la ungla del peu i tens la zona calenta i inflamada és molt possible que estigues patint una retroniquia. Un altre dels símptomes que solen acompanyar a aquesta lesió és la coloració groga de la ungla. Per què vam patir retroniquia? Quin és el seu tractament? Són algunes de les qüestions que abordem en l'article d'avui. 

La retroniquia és producte del trencament de la ungla per culpa d'un traumatisme fort o molts lleus però aplicats de forma repetitiva en l'ungla del peu. El colp produeix una fractura de la ungla. En fracturar-se, l'ungla reacciona fabricant una nova. La nova capa ungüeal amb el seu creixement desplaça a la fracturada fins a incrustar-la en el dit, en la part de la cutícula provocant inflamació i molt dolor. El color groc que sol adquirir l'ungla es deu a la ruptura, l'ungla està morta, subjecta al dit però morta i per açò es fa groga. La inflamació podria anar acompanyada de l'aparició de pus.

QUÈ ENS POT PROVOCAR UNA RETRONIQUIA?

Com hem comentat la retroniquia és provocada per un traumatisme fort o per diversos menys intensos però molt continuats. Per exemple el plec d'una sabata que ens colpege contínuament en l'ungla del peu en caminar. Un ús abusiu de les sabates de taló també pot desembocar en una retroniquia. Per aquest motiu aquesta lesió és més comuna en les ungles dels peus encara que també podria aparèixer en les de les mans i apareix més en les ungles de les dones que en les dels homes. Malgrat açò, no és una lesió massa comuna.

QUIN ÉS EL TRACTAMENT DE LA RETRONIQUIA?

La retroniquia no respon a tractaments conservadors i l'única solució al problema és quirúrgica. En la intervenció es llevarà l'ungla morta. Pocs dies després la inflamació desapareixerà i el següent serà esperar al fet que la nova ungla cresca. És molt poc probable que després de realitzada la intervenció quirúrgica la retroniquia puga tornar a aparèixer.

Text original: http://elblogdelpodologo.com/inflamacion-y-dolor-muy-fuerte-en-la-cuticula-de-la-una-principales-sintomas-de-una-retroniquia/

LA IMPORTÀNCIA DE GATEJAR

A continuació parlarem sobre alguns mites i veritats que existeix al voltant del tema d i que omple de tantes interrogants a les mares. Però primer parlarem sobre la seua importància 

Importància 

Gatejar és una fase molt important en el desenvolupament psicomotor del bebé i açò es deu al fet que permet l'evolució de diferents funcions cognitives i sistemes, com és el cas del sistema propioceptiu que és aquell que no permet situar-nos en l'espai pel que fa al nostre cos.

Desenvolupem el patró creuat que al moment d'aconseguir la bipedestació, ens permetrà mantenir l'equilibri durant el desplaçament de la marxa. Fins i tot, permet als nostres fills desenvolupar la visió, la parla i la tactilitat.

Es desenvolupa la coordinació ull-mà, ja que en aquest moment el bebé estableix la distància que existeix entre els seus ulls i les seues mans, la qual cosa ho ajudarà més endavant al moment de llegir i escriure.

Aquests són algun dels aspectes que fan que gatejar siga una fase important del desenvolupament del nostre bebé, una vegada que sabem açò, és normal que sorgisquen certes preocupacions i interrogants com i si el meu bebé no gateja?, l'afectarà en el seu creixement?, Doncs, amb els següents mites i veritats que abordarem a continuació, es respondran els seus interrogants.

Tots els bebés gategen. 

És totalment un mite, hi ha bebés que mai arriben a gatejar i açò no vol dir que presente alguna patologia, açò tampoc significa que d'adults se'ls dificultaran les seues funcions normals com a coordinació o orientació espacial i existeixen estudis que ho comproven!

Gatejar ajuda al meu bebé a enfortir els seus músculs

En aquest cas si estem parlant d'una indubtable veritat. Li permet al bebé enfortir els músculs dels seus braços, cames i fins i tot els músculs de la seua columna vertebral, en obligar al bebé a mantenir el cap alçat per a observar per on es desplaça.

Si el meu bebé no gateja, açò afectarà la seua intel·ligència

Mite, mite, mite... que el nostre bebé no gatege no significa que açò afectarà el seu desenvolupament cognitiu. Cada xiquet presenta un desenvolupament psico-motor propi, per la qual cosa açò no vol dir que més endavant no s'acaben desenvolupant les seues habilitats cognitives.

Fases del desenvolupament del bebé

En aquest vídeo t'explicarem quines són les fases per les quals travessa el nostre bebé durant el seu desenvolupament. Et convidem a veure-ho

Aprendrà a reconéixer el seu espai

Açò és... veritat! Com es va esmentar anteriorment li permet al bebé desenvolupar la seua capacitat propioceptiva, per la qual cosa açò ho ajudarà a determinar els moviments que ha de realitzar segons l'espai en el qual es desembolique.

Després dels 8 mesos ja el meu bebé no gatejarà. 

Novament parlem d'un mite. Que el teu bebé tinga 8 mesos i no gatege no significa que no vaja a fer-ho, pot ser que ho faça després com també pot ser que ho faça abans. Els experts estableixen que el gatege es pot donar entre els 6-10 mesos d'edat.

Si el meu bebé no gateja, no tindrà un bon desenvolupament motor

Mite. En la vida et podràs trobar amb moltes persones que et comenten que mai van gatejar i sorpresa! Açò NO va afectar el seu desenvolupament motriu. Certament és un factor important quant al desenvolupament motriu del bebé, no obstant això, no és indispensable. A poc a poc i d'una altra manera, el teu fill anirà desenvolupant les seues habilitats i capacitats.

He d'estimular al meu bebé perquè gatege

Ací si estem en presència d'una veritat. És important que ajudem al nostre fill en molts aspectes del seu desenvolupament al llarg de la seua vida, i el gatege no s'escapa d'açò. Tanmateix hi ha una diferència entre estimular i forçar. Ajuda-ho però no ho pressiones, cada bebé, cada persona, cada ésser viu té el seu propi ritme i ho farà senzillament quan estiga preparat per a açò.

Se li dificultarà caminar

Fals! De fet, hi ha xiquets que comencen a caminar sense ni tan sols haver fet l'intent de gatejar. Així que no et preocupes, pot ser que ho faça més tard o que ni tan sols ho faça, açò no condicionarà la seua marxa.

En fi, després de tota aquesta informació, hem pogut constatar la importància de gatejar en el desenvolupament psico-motor del nostre bebé, això no obstant, açò no significa que de no fer-ho alguna cosa camine malament amb el nostre fill. Gatejar representa molts beneficis però no condiciona la salut del bebé, així que no et preocupes, respecta el ritme de desenvolupament del teu bebé i gaudeix-ho en cada nova etapa.

Ficar al llit al nostre bebé de cap per avall

En els primers mesos, molts pares senten por de col·locar als seus bebés de cap per avall, ja que consideren que són molt xicotets i que açò pot resultar nociu per a ells, tanmateix, açò no és així.

Col·locar al nostre bebé de cap per avall, per contra, li permet al nostre fill enfortir els músculs del coll i de l'esquena per a mantenir el seu caparró alçat i controlar els seus moviments.

Llavors... està bé col·locar-ho de cap per avall?

Una vegada passat els dos mesos de vida del nostre bebé, si no existeix cap raó mèdica que establisca que aquesta posició és nociva per al nostre fill, pots començar a col·locar-ho de cap per avall unes dues o 3 vegades al dia. Sempre que estigues constantment observant la fatiga del teu bebé.

A mesura que passe el temps, el teu fill es tornarà més tolerant a aquesta posició. A més, podem ajudar-ho o estimular-ho amb jocs o joguets que criden la seua atenció i ho motiven a mantenir-se més temps d'aquesta manera.

Espere que aquesta informació siga de gran ajuda i haja servit per a aclarir alguns dels dubtes que estaven rondant per la teua ment.

Text original: https://www.fisioterapia-online.com/articulos/mitos-y-verdades-sobre-algunos-aspectos-del-desarrollo-motor-de-nuestro-bebe

CONSELLS PER A LA CURA DELS PEUS DELS ESQUIADORS

Arriba l'hivern i amb ell la temporada en la qual els amants de l'esquí poden gaudir del seu esport. Per a practicar l'esquí es requereix un material molt concret. En els peus, les botes d'esquí són un material molt rígid que si no es va amb compte, pot provocar problemes. En aquest article us oferim una sèrie de consells per a evitar problemes en els peus durant la pràctica de l'esquí.

La primera recomanació per a la cura dels peus d'un esquiador és comprar unes botes amb una talla correcta, que s'adapte perfectament al peu, que no sobre espai ni que el peu estiga molt atapeït. És important aquest punt perquè moltes de les molèsties o lesions que podem patir en els peus durant la pràctica d'aquest esport estan relacionades amb una mala elecció del calçat. És important que el peu estiga ben ajustat a la bota, que no "balle" el peu dins d'ella. D'aquesta forma evitarem friccions que podrien inhabilitar-nos per a seguir esquiant.

És important també portar un mitjó específic per a la pràctica de l'esquí. Durant la pràctica sol entrar neu dins de la bota que al cap de poc es convertirà en aigua. Un bon mitjó per a esquiar ens aïllarà el màxim possible d'aqueixa humitat que, unida a la posició del peu, pot arribar a provocar-nos adormiment en els dits. Si vas a estar tot el dia esquiant, et recomanem que portes dos parells de mitjons per a poder canviar-ho a mitjan jornada. D'aquesta forma evitarem mantenir la humitat en el peu durant tot el dia amb el risc d'infeccions per fongs que açò comporta.

Una altra de les lesions que podem patir durant la pràctica de l'esquí és una sobrecàrrega. El peu durant l'exercici està situat en una posició com si estiguérem de puntetes açò pot derivar en enrampades en els dits o en els bessons. En alguns casos aquestes enrampades o sobrecàrregues estan motivats per un mal suport dels peus. Si açò et succeeix amb molta freqüència, pots acudir a una podòloga que mitjançant unes plantilles amb una mica d'alça t'ajudarà a corregir la posició per a adaptar-la a necessària per a esquiar.

Text original: http://elblogdelpodologo.com/consejos-para-el-cuidado-de-los-pies-para-esquiadores/