JA TENS ELS PEUS PREPARATS PER A FALLES?

Demà comença el mes de març, i amb ell arriben les falles. Si de veres les vols gaudir al màxim i no perdre't cap acte pel mal de peus, demana't ja cita amb nosaltres i deixat preparats els qui van a portar-te a tots els llocs i deixar-te ballar a cercaviles i revetles!!!

COM EVITAR LESIONS EN ELS PEUS DELS CORREDORS

El Col·legi Oficial de Podòlegs de la Comunitat Valenciana ha assenyalat que és comú l'aparició de lesions en els peus, com a butllofes o ungles encarnades, després del sobreesforç realitzat en suportar el pes de la càrrega i els impactes continuats durant un llarg període de temps.

Butllofes, ungles encarnades i hematomes són els principals problemes en els peus dels corredors de carreres llargues. 

Entre les lesions més comunes que pateixen els corredors de llarg recorregut, tals com els que participen en maratons i intervé maratons, són aquelles relacionades amb sobrecàrregues en músculs i tendons, butllofes, ungles encarnades i hematomes subinguials.

Per a relaxar els peus després de la carrera, des del Col·legi Oficial de Podòlegs de la Comunitat Valenciana (ICOPCV) es recomana el següent:

• Realitzar banys freds durant les 24 h posteriors per a baixar la inflamació.
• eposar i mantenir els peus en alt per a millorar la descongestió venosa.
• Explorar acuradament els peus per si s'haguera produït alguna lesió que requerisca l'atenció d'una podòloga, abans que el problema puga derivar en un altre agreujat.

A més, si es detecta qualsevol tipus de problema en córrer o apareixen malalties com fascitis plantar (inflamació que produeix dolor en la part mitjana plantar del peu o el taló), la periostitis tibial, tendinitis o metatarsàlgies freqüents (dolor en el coixinet plantar) ha d'acudir-se a la podòloga per a realitzar un estudi biomecànic de la trepitjada a través del que es detectarà qualsevol alteració en la marxa que permetrà compensar-la amb el tractament adequat i escollir les sabatilles que millor s'adapten al peu del corredor per a esmorteir l'impacte durant la carrera i evitar que les càrregues mecàniques que suporta el cos en aqueixa situació no generen problemes posteriors o, almenys, els minimitzen.

Altres recomanacions per a cuidar els peus dels amants del running és tallar les ungles en línia recta per a evitar encarnaments a causa de la fricció constant durant un llarg període de temps i la hidratació diària dels peus perquè la pell estiga més forta i així evitar les molestes friccions i butllofes.

Text original: http://www.diarioinformacion.com/vida-y-estilo/salud/2017/01/21/problemas-pies-corredores/1851559.html

AUTO-MASSATGE PER A MILLORAR LES CAMES CANSADES O CAMES PESADES

La pesadesa de cames o cames pesades afecten una gran part de la població, especialment a les dones, els símptomes són, una sensació de cames carregades, una dificultat per a caminar, dolor, picor i fins i tot formiguejos, aquesta patologia pot resultar molt molesta i condicionar la nostra vida diària tancant-nos en un circule viciós que ens porte al sedentarisme i a una perpetuació del problema. Si el problema és més important, pot ser molt útil acudir a un bon fisioterapeuta perquè t'aconselle i et tracte de la teua patologia, la fisioteràpia manual pot ser molt útil en les següents patologies que poden cursar amb sensació de pesadesa de cames:

Limfadènia: Es deu al fracàs del sistema limfàtic per a drenar la limfa de tornada als gots centrals, aquest fracàs pot deure's a causes primàries com la falta de part del sistema des del naixement, o secundàries com una operació en la qual haja de retirar-se una part, un colp que danye el sistema, una dieta inadequada que obligue al sistema a un esforç tal que es veja desbordat, en aquests casos una tècnica com el drenatge limfàtic manual pot ser de gran utilitat.

Punts Gallet actius: Aquests punts gallet, són nòduls hiperirritables que poden aparèixer en les fibres musculars, entre els símptomes que poden provocar aquesta el dolor i la impotència funcional dels músculs que poden acabar per esgotar-se i donar aqueixa sensació de pesadesa i cansament.

Edemes: Que són acumulacions de líquid en el teixit cel·lular i que en moltes ocasions poden ser símptomes d'una patologia major com una insuficiència venosa, cardíaca o hepàtica, aquests edemes poden cursar amb enrampades, pesadesa i cansament.

Causes de les cames cansades o cames pesades.

Les causes de les cames carregades o pesades poden ser varis, des d'una dieta inadequada fins a la falta d'exercici adequat o alteracions vasculars. La causa més comuna de les cames cansades o cames pesades el la deficient eliminació de líquids, aquesta tornada de la sang venosa i líquid limfàtic a les vies centrals es veu dificultat si parlem de causes secundàries per la mala alimentació alta en sal i sucres i greixos que sobrecarreguen el sistema d'elements pesats, la falta d'exercici les contraccions musculars del qual espenten la sang i la limfa ajudant a les vàlvules en la seua funció i el sobrepès que entre altres coses dificulta el moviment. Altres causes poden ser: Insuficiència venosa, menstruació, embaràs, sedentarisme i immobilitat, medicaments, dieta amb massa sal, trastorns de la glàndula tiroïdal, al·lèrgies, insuficiència hepàtica o cardíaca.

Automassatge per a les cames cansades.

Un bon massatge pot ajudar-nos a millorar la nostra sensació de càrrega i pesadesa de les cames però hem de tenir en compte a més els factors que provoquen aquesta sensació i posar remei adequat:

Gens dolorós, poc incisiu. Un automassatge massa fort o dolorós pot fer que els músculs es defensen contracturant-se encara mes.

Maniobres més globals, ja que intentem actuar sobre el múscul de manera global.

Sempre cap amunt, per a afavorir la tornada venosa i limfàtica.

Amb una mica de crema o oli circulatori. Suficient per a no irritar la pell però no tant perquè no puguem mobilitzar els teixits.

Durada d'entre 5-10 minuts per cama.

Estirament per a les cames cansades

Un bon estirament realitzat adequadament pot millorar el to muscular, facilitant l'eliminació de la sensació de cansament i pesadesa de les cames, en el següent vídeo et vam mostrar una correcta forma d'estirar els músculs de les teues cames de forma global seguint els següents passos:

• Cames a dalt recolzades en la paret.
• Posar musculatura en tensió.
• Moviments dels peus a dalt-a baix.
• Sempre després del massatge.
• Durada d'entre 5-10 minuts.

Existeixen moltes formes de realitzar un bon automassatge i tractament per a les cames cansades o sobrecarregades​​, tens moltes eines en la teua mà per a combatre i millorar el teu problema de cames cansades, ser part activa de la solució és una de les més importants, i consultar a un especialista si consideres que el teu problema pot ser més important, recorda que tens molts més consells, estiraments i automassatges en el nostre portal.

Text original: https://www.fisioterapia-online.com/videos/auto-masaje-para-mejorar-las-piernas-cansadas-o-piernas-pesadas

UNGLES ARTIFICIALS: UNGLES DE GEL I UNGLES ACRÍLIQUES

A causa de la importància de l'estètica, les alteracions unguials provoquen nombrosos efectes psicosocials que poden arribar a limitar la vida diària de les persones com evitar el contacte social i hàbits com portar calçat obert, acudir a piscines, balnearis. Avui en parlem d'ungles artificials, els seus diferents tipus i avantatges i desavantatges de les ungles acríliques i les ungles de gel.

Hi ha dos tipus d'ungles artificials que són actualment les més utilitzades les ungles acríliques i les ungles de gel, les quals es diferencien entre si per les característiques dels seus components que donen com a resultat final l'ungla artificial.

UNGLES ACRÍLIQUES

Les ungles acríliques o de resina són les més utilitzades en les consultes de podologia, potser perquè el seu ús ha sigut el més habitual atès que van ser les primeres a realitzar-se. Van sorgir en els anys seixanta quan un dentista nord-americà descobreix les propietats de l'acrílic per a les ungles.

L'acrílic és la combinació d'un polímer en pols i d'un monòmer en líquid, que es presenten en envasos diferents i en barrejar-se es solidifica amb l'aire alhora que es va donant forma a la futura ungla. El resultat final és una ungla molt resistent, i lleugerament opaca, amb una consistència com de plàstic dur. Polímer en pols i monòmer en líquid amb el got tipus Dappen per a realitzar la mescla.

UNGLES DE GEL

Les ungles de gel són més recents i utilitzen una tècnica més avançada i moderna que l'acrílic. El resultat final és el d'una ungla amb característiques més similars quant a aparença i flexibilitat a la de l'ungla sana, per la qual cosa s'adapta de manera òptima als moviments digitals a l'hora de caminar.

Avantatges de l'ungla de gel respecte a l'ungla acrílica:

- La transparència que ofereix cap al jaç unguial permet realitzar controls visuals per part del pacient i del professional per si sorgira alguna infecció subjacent a l'ungla artificial.

- La composició és menys tòxica i irritant tant per al pacient com per al professional que les treballa.

- Presència d'agents antibacterians i antifúngics en la seua composició.

– Evita que es claven algunes ungles.

– Afavoreix el creixement d'ungles després d'haver patit una infecció.

– També es pot indicar com a mesura de protecció per a esports en els quals hi haja traumatismes repetits sobre l'ungla.

Text original: http://elblogdelpodologo.com/unas-artificiales-unas-de-gel-y-unas-acrilicas/

HÈRNIA DE HIAT, TRACTAMENT AMB AUTOMASSATGES, ESTIRAMENTS I EXERCICIS

L'hèrnia de hiat és el resultat de l'ascens d'una part de l'estómac a través del hiat diafragmàtic del tòrax, algunes causes d'aquesta patologia són el restrenyiment, l'estrès, l'obesitat o la tos crònica. L'hèrnia de hiat no sempre produeix símptomes, però si els produeix, poden ser molt molests i fer la nostra vida molt difícil, alguns d'aquests símptomes són, el reflux gastroesofàgic i a conseqüència cremor, tos, dificultat per a engolir i/o rots continus, aquesta patologia pot necessitar tractament mèdic però a més podem fer coses per nosaltres mateixos, en aquest vídeo t'ensenyem alguns exercicis que et poden ajudar a reduir els símptomes de la teua hèrnia de hiat i a sentir-te millor.

Automassatge visceral amb pilota.

Aquest és un fantàstic exercici per a relaxar el diafragma i les tensions i espasmes de la musculatura visceral el que ens va a proporcionar una molt agradable sensació de fluïdesa respiratòria i relaxació en general.

Anem d'aquesta forma a aconseguir una reducció de l'ansietat però a més un efecte en les zones de la columna més influenciades per l'espasme o contracció del diafragma com són les cervicals i la zona dorsal baixa i lumbar alta que es van a veure arrossegades en cifosi quan aquest múscul està tensat.

Automassatge per a relaxació del diafragma i vorells costals.

Una senzilla maniobra d'acte-massatge per a relaxar el múscul diafragma treballant per a açò els vorells inferiors de les costelles en els quals s'insereix el diafragma.

Relaxar aquest múscul com ja hem afirmat en altres ocasions tindrà uns efectes a distància en altres zones del cos com a cervicals i lumbars a més del mateix alliberament de la respiració i sensació de benestar.

Exercici per a corregir la cifosi dorsal baixa i rectificació lumbar.

Aquest és un exercici senzill encara que dur per a algunes persones que tinguen ja una rigidesa dorsal baixa important i senten que l'esquena "se'ls va a partir" literalment. Açò òbviament mai ocorre, però si succeeix que amb el pas dels dies i la repetició d'aquest exercici la zona va perdent rigidesa i guanyant mobilitat la qual cosa sol anar acompanyat d'una reducció dels dolors d'esquena i encara que semble sorprenent una millora en l'estat energètic de la persona.

Aqueix és un dels efectes més beneficiosos d'aquest exercici, ja que la cifosi dorsal baixa està associada amb una ensulsiada energètica i per tant postural i si la reduïm anem a sentir de forma immediata una postura més recta i amb menor esforç a mantenir-la.

Estirament d'isquiotibials amb recolze en lumbars.

Estirar isquiotibials és fàcil i sap fer-ho qualsevol, però estirar-los correctament i sense fer paranys i compensacions perjudicials per a les lumbars és molt més complex i requereix per a començar d'un control dels moviments de bàscula pèlvica i una certa flexibilitat de la columna lumbar.

Per açò, en aquest exercici et proposem fer un estirament d'una manera més passiva en la qual és el corró d'escuma el que va a evitar la compensació de les lumbars i aprofundir en l'estirament dels isquiotibials sense fer compensacions.

El fet de realitzar l'estirament en posició tombada va a disminuir d'una banda el to muscular i a reduir la càrrega per un altre.

Aquest estirament servirà per tant per a treballar els mateixos músculs isquiotibials però també per al tractament dels problemes lumbars en els quals la rectificació lumbar i la retroversió de la pelvis tinguen un paper important o ressenyable.

Exercici respiratori, jugar a la depressió.

En aquest exercici treballarem la nostra respiració amb l'objectiu de ser conscient d'ella, mitjançant aquest exercici intentarem relaxar la nostra respiració ansiosa amb alt grau de presa d'aire i mantindrem una respiració més pausada centrada en l'expulsió de l'aire. Aquest exercici ens ajudarà a sentir el nostre estat d'anime i pensar en nosaltres mateixos,el tipus de respiració que realitzem i com ens sentim amb ella.

Com veus pots ser part activa de la solució o millora dels teus problemes, recorda que pots trobar molta més informació sobre aquest i molts temes més i molts més exercicis, automassatges i estiraments per a cuidar-te i sentir-te millor.

Text original: https://www.fisioterapia-online.com/videos/hernia-de-hiato-tratamiento-con-automasajes-estiramientos-y-ejercicios

EXISTEIX ALTERNATIVA A LA CIRURGIA PER A TRACTAR ELS GALINDONS?

En principi, caldria valorar aqueixos galindons perquè en funció del grau de desviació del dit, de la grandària de l'exostosi (os del galindó) i del factor etiològic, o és mecanisme de producció, s'indica la cirurgia o es poden fer altres tractaments.

Quant al complicat que és la intervenció, tot depèn de la tècnica que s'haja d'utilitzar, per la qual cosa el primer que caldria fer és un estudi complet.

Com a alternativa, en funció de la valoració que es fera, es podria fer algun tractament ortopodològic (plantilles, ortesis) que podrien millorar la simptomatologia, però que està en funció del factor etiològic i del grau de desviació.

Text original: http://www.lasprovincias.es/sociedad/salud/consultorio/201701/26/existe-alternativa-cirugia-para-20170126173945-rc.html

LESIONS MÉS FREQÜENTS QUE AFECTEN EL MÚSCUL

En aquest article es descriurà quin és la composició bàsica de múscul, les funcions principals que realitza i les lesions més comunes que afecten aquest teixit contràctil.

La musculatura suposa el 45% del pes corporal, la unitat bàsica del múscul són les fibres musculars, que estan recobertes per un teixit anomenat endomissiu, al costat del que es troben les cèl·lules satèl·lits, encarregades de la regeneració muscular.

Les característiques de cada ventre muscular vénen donades per l'orientació i les dimensions de les fibres i els fascicles que els componen. La força de contracció d'un múscul depèn de la seua secció transversa. La velocitat i la capacitat d'escurçament és proporcional a la longitud de les seues fibres. Els músculs les fibres dels quals es disposen de forma obliqua a l'eix de tracció (músculs penniformes) tenen major força.

LA CONTRACCIÓ MUSCULAR

La contracció muscular s'inicia amb l'arribada a través d'una cèl·lula nerviosa d'un impuls elèctric a la placa motora (zona d'unió del sistema nerviós amb el múscul), activant les fibres musculars i provocant canvis elèctrics, i químics en la placa motora.

El nombre de fibres musculars és variable en funció de cada placa motora. Per exemple, el bessó arriba a tenir més de mil fibres musculars per placa motora, mentre que els músculs dels ulls amb prou faenes tenen deu fibres. Depèn de la precisió de contracció que necessite cada múscul.

TIPUS DE FIBRES MUSCULARS

Existeixen diferents tipus de fibres musculars:

• Les fibres de tipus 1 o roges tenen un elevat nombre de mitocondris, molta mioglobina, un capil·lar per cada fibra muscular. Són molt resistents a la fatiga i de contracció lenta.
• Les fibres de tipus 2 o blanques tenen pocs mitocondris, amb prou faenes tenen mioglobina, posseeixen menys capil·lars i major contingut en glucogen. Són fibres de contracció ràpida i menys resistents a la fatiga.

Dins de les fibres de tipus 2 hi ha tres variants: Les fibres 2A són intermèdies entre les roges i les blanques. Pel que, amb entrenament poden reclutar-se fibres 2A a costa de les de tipus 1 o al revés; les fibres 2B són les fibres blanques íntegres i les fibres 2C són molt abundants en el nounat i van perdent-se amb l'edat pel que es consideren immadures.

LESIONS MUSCULARS

En una lesió muscular, les fibres irrecuperables són eliminades pels macròfags.

Davant una lesió hi ha una doble resposta reparadora. Una d'elles consisteix que les cèl·lules satèl·lits es transformen en mioblastos que es fusionen uns amb uns altres per a formar fibres musculars.

La segona resposta reparadora consisteix en la creació de teixit conjuntiu de cicatrització no especialitzat en les zones on han sigut eliminades les fibres danyades. Aquesta segona resposta és la més freqüent, solament es produeix regeneració de les fibres musculars en músculs i lesions xicotetes. 

Poden produir-se lesions per mecanismes indirectes, com a esquinços o trencaments musculars totals o parcials. Habitualment, la ruptura sol assentar prop de la unió del ventre muscular amb el tendó, ja que és la zona més feble. La zona menys comuna que es produïsca lesió muscular és la zona d'unió del tendó i l'os o el mateix tendó.

El cruiximent són detritus de la contracció muscular. Augmenta la pressió intramuscular. En les fibres hi ha canvis estructurals reversibles. A vegades es percep augment dels nivells de creatinina, d'àcid làctic, i s'eliminen per orina. Realment no se sap com és la causa del cruiximent, encara que poden prevenir-se amb un entrenament progressiu de la capacitat de treball d'un determinat múscul o grup muscular, perquè el metabolisme de les cèl·lules que formen les fibres musculars no s'altere quan se sotmeta a l'exercici físic.

Les enrampades són contraccions úniques molt doloroses i es presenten habitualment en els bessons, els isquiotibials i els abdominals. S'atribueixen a uns potencials nerviosos originats en la fibra nerviosa motora en el trajecte intramuscular i s'associen a deshidratació i mancant sodi.

Text original: https://www.fisioterapia-online.com/articulos/lesiones-mas-frecuentes-que-afectan-al-musculo