El primer que cal comentar és que no tots els corredors necessiten plantilles o ortesis per practicar aquesta disciplina esportiva. Hi ha molts corredors que han adaptat la seua tècnica de carrera a les seues necessitats biomecàniques perquè, àdhuc presentant algun tipus de desequilibri en el cos, ho han compensat. Per aquest motiu, en aquest cas no necessitarien cap tipus de tractament. D'altra banda, existeixen tipus dempeus que per la seua morfologia si precisaran els suports plantars. Hi ha peus, per exemple, que per la seua forma realment sorprén que siguen capaces de suportar una carrera de 42 km, com una marató, i uns altres que, malgrat tenir una estètica i anatomia molt agraïda, es lesionen constantment. Cal tenir en compte que el peu està format per 27 ossos i innombrables músculs, lligaments i articulacions que han de funcionar perfectament per ser capaces de suportar les forces que se li apliquen durant la carrera. Quan aquest funcionament no és el correcte és quan es desencadena automàticament la lesió.
L'activitat esportiva de la carrera a peu, genera una gran quantitat de pressions i forces que poden produir lesions, sobrecàrregues, o fins i tot trencaments d'algunes estructures, si durant la pràctica d'aquesta especialitat existeix algun tipus de desequilibri o de desalineament en la biomecànica dels membres inferiors.
És molt important recalcar i conscienciar-nos que no devem fiar-nos d'exploracions realitzades per empreses comercials dedicades a la venda de material esportiu o utilitzar plantilles estàndard perquè podrien perjudicar-nos. El recomanable és acudir a una podòloga perquè realitze un bon estudi, valore el tipus de trepitjada i la biomecànica del membre inferior. Si atenem al fet que la podòloga és el professional sanitari amb un major coneixement sobre el funcionament del peu, veiem que és fonamental que tot tipus de corredor, siga amateur o professional, visite a aquest especialista per poder disposar d'un diagnòstic adequat, evitar malalties i optimitzar la marxa. Precisament, una bona exploració tant en dinàmica com en estàtica portarà a realitzar un bon diagnòstic que derivarà en la recomanació del tractament més adequat per a aquesta persona en concret. Aquest tractament pot ser la realització de plantilles per córrer a mesura, algun altre tipus de ortesis o solament la recomanació d'un tipus de calçat específic per a la carrera.
Les exploracions que realitze la podòloga a la clínica es basen en: una exploració de la mobilitat articular i força muscular, una valoració de l'estàtica i finalment la valoració dinàmica.
En l'exploració articular es valoren totes les articulacions de les cames, fins i tot l'esquena si la podòloga ho creu convenient. Per al mesurament articular se solen usar goniòmetres rectes i giratoris. Posteriorment, es valora la força muscular. Hem de tenir en compte que qualsevol deformitat o asimetria en qualsevol part del nostre cos va a tenir una influència en la nostra forma de caminar o de córrer.
Per a la valoració en estàtica del peu de l'esportista alçat existeixen diverses possibilitats per a l'exploració d'aquest. Aquestes poden anar des de l'ús d'un podoscopi, amb el qual s'observa la reflexió de la petjada plantar en un cristall, fins a la utilització de plataformes de pressions. Tots aquests sistemes ens ajuden a quantificar la quantitat de pressió que exerceix l'esportista, la superfície de suport existent i també ens permet valorar des d'aquesta posició l'alineació d'esquena, maluc, genolls, turmells i peus, parts de l'aparell locomotor directament implicades en la marxa.
A continuació, la podòloga passa a revisar a l'esportista en una situació dinàmica. Per a aquesta part de l'exploració també existeixen al mercat molts sistemes. Alguns dels més utilitzats amb els bancs de marxa de cristall, bancs de marxa, plataformes de pressions, sistemes que combinen anàlisis en 2D amb plataformes de forces, sistemes d'anàlisis en 3D i plataforma de forces, plantilles instrumentades amb sensors que s'incorporen dins del calçat, cintes de córrer amb sensors de pressió, etc.
És clau conscienciar-nos que una bona exploració portarà a un bon diagnòstic i a la realització d'un tractament personalitzat. A més, és ressenyable que aquestes recomanacions a mesura no són generals per als dos peus del pacient, sinó que en la majoria de casos s'adequa un tractament concret per a cadascun dels dos peus del pacient en funció de les seues necessitats.
Una vegada conclosa tota l'exploració, la podòloga aconsellarà sobre si és recomanable o no la realització de plantilles per córrer. Com he indicat anteriorment, són freqüents els casos en què es detecten troballes considerades "anòmales" durant l'exploració manual de les articulacions o de l'estàtica del pacient, que posteriorment es veuen compensats durant la dinàmica, per la qual cosa en aquesta situació s'observaria que no són susceptibles de produir lesions i per això no necessitarien correcció. En altres casos, el tractament ha de ser multidisciplinari i incloure a fisioterapeutes, osteòpates, re adaptadores i altres professionals sanitaris que permeten solucionar la patologia de l'esportista.
En el cas que el corredor requerís aquesta plantilla existeixen, en l'àmbit podològic, diferents tècniques per a la presa de mesures per al disseny i confecció de la ortesis. Alguns exemples són els motlles d'escaiola en càrrega (amb la pressió del peu de l'esportista contra el sòl), els motlles d'escaiola en descàrrega, motlles amb escuma fenòlica o els motlles digitals amb un escàner. En aquest sentit, cal saber que en funció del diagnòstic establert pel professional es triaran un tipus de materials o uns altres. Aquests són molt variats i podem trobar-los des dels quals es modelen amb calor sobre el motlle del peu o els que es fresen fins als quals s'adapten, com és el cas dels plàstics, resines de polièster, poliuretans, escumes, làtex o etilvinil acetat, per exemple.
Alguna cosa que convé assenyalar, és que el material del qual estaran compostes les plantilles dependrà del tipus d'activitat que realitze el corredor, del seu pes o de la superfície sobre la qual es va a entrenar, entre altres factors. No s'usen els mateixos materials en el cas de corredors en els quals es vol controlar cert grau de moviment, que en aquells en els quals es vulga acomodar una deformitat o que es vulga augmentar l'absorció dels impactes. El paper de la plantilla ha de ser pal·liar, esmorteir, descarregar i fins i tot neutralitzar els desequilibris del nostre aparell locomotor, la qual cosa influirà positivament en l'esportista reduint la possibilitat de lesions i fins i tot millorant el seu rendiment.
Perquè aquests objectius es puguen complir i arribar satisfactòriament a la resolució de la patologia, insistim que és la podòloga el que ha de realitzar l'exploració, el diagnòstic i el tractament adequat i personalitzat al peu del corredor.
