La ballarina o manoletina és d'ús habitual, arribant-se a utilitzar fins i tot per a anar al col·legi. Però pot causar greus problemes de salut a les xiquetes, com a cansament o deformitat en els dits i les ungles.
La ballarina o manoletina és un calçat molt utilitzat en les xiquetes i adolescents, sobretot per a vestir, per la seua facilitat per a combinar amb tot tipus de roba i la seua comoditat. No obstant açò, cal anar amb compte de no convertir-la en calçat d'ús habitual. «No porta cap tipus de subjecció al peu, la qual cosa fa que en ocasions la xiqueta engarre els dits per a evitar que se li isca. A més les capdavanteres solen ser molt estretes i no arriben a abraçar el antepié, la qual cosa pot provocar, segons la forma digital del peu de la xiqueta, problemes en les ungles, sobretot en el dit gros, i en el canal tibial per pressió amb la ballarina», explica Marilar Rosell, vocal de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Podólogos de la Comunitat Valenciana (ICOPCV).
Excessivament bla, sense contenció lateral ni medial, el seu ús podria fins i tot «provocar cansament, si la xiqueta presenta un problema de base, laxitud ligamentosa, excessiu valc en el peu, la falta de contenció fa que la marxa s'altere i solen arrossegar els peus», agrega Rosell. «És un calçat d'ús ocasional. Es pot utilitzar intentant que complisca alguns requisits, com que la sola no siga excessivament plana, ni fina, amb una capdavantera que deixe els dits coberts i que siga alta per a albergar el moviment dels mateixos, de materials transpirables, tipus pell».
La ballarina, per tant, no compleix amb els requisits d'un calçat idoni per a protegir al peu sense deformar la marxa, que facilita la realització normal del pas i que s'adapta des del primer dia a les dimensions del peu del xiquet. «L'ús de calçat incorrecte en l'edat infantil pot originar deformitats digitals, alteracions de les ungles o fins i tot alteracions de la marxa i en alguns casos les empitjora quan aquestes ja estan presents», recorda Rosell.
Característiques del calçat ideal
L'experta enumera quins són les condicions per a un calçat infantil saludable, que ha de ser:
-Elaborat amb materials naturals i flexibles, que ajuden a la transpiració i alhora permeten llibertat de moviment.
-Lleuger.
-Sense costures internes que puguen provocar frecs.
-Amb un eix longitudinal de la sola de la sabata ha de ser el més recte possible.
-Amb elements de subjecció, com a cordons, sivelles o velers, que impedisquen el moviment excessiu de la sabata durant la marxa, així com el lliscament del peu cap a davant. Igualment és aconsellable la utilització d'una llengüeta suau i encoixinada, per a distribuir de manera uniforme la pressió sobre el empeine.
-Taló reforçat i embuatat en la canya de la sabata per a evitar rozaduras i problemes en el tendó d'Aquil·les.
-Sola flexible i antilliscant.
-Capdavantera àmplia (ampla i alta), perquè els dits no queden encongits dins del calçat.
A més, altres recomanacions perquè el calçat no afecte de forma negativa als peus dels fills són «evitar passar calçat d'un germà a un altre, usar les esportives per a fer esport, preferir calçat amb tall recte de les ungles, assecar bé els peus, usar chanclas en llocs públics humits, revisar el calçat de forma habitual per a assegurar-se que no calça curt o que presenta trencaments en la sola o dins del propi calçat», conclou l'especialista.
Text original: http://www.lasprovincias.es/padres-hijos/estilo/201701/04/cuidado-calzado-deforma-dedos-20170104185347-rc.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada