LESIONS EN EL FUTBOL: PREVENCIÓ

Per a ser un fisioterapeuta extraordinari, no hauríem d'estar condicionats a intervenir constantment només quan la lesió aparega. Hauríem de submergir-nos en plans de prevenció de la lesió abans que aquesta succeïsca.

Per a dur a terme un pla d'acció que el seu objectiu siga prevenir lesions en un determinat esport, prèviament hem de conèixer quins són les lesions més freqüents, el mecanisme de lesió, els factors de risc…

La gran majoria de la literatura científica sobre lesions esportives ha seguit el model de prevenció de Van Mechelen. En el qual, es proposen quatre etapes que intenten respondre a aquestes quatre preguntes:

Quines lesions són més habituals? 

Existeixen similituds en la causa o producció d'aquestes lesions?

Què puc fer per a reduir el nombre de lesions?

Ha funcionat?

Primer el coneixement, després la creativitat. Per a crear un pla preventiu és necessari seguir aquest procés. Primer, analitzar el problema i quantificar les lesions més freqüents. Després, s'han d'estudiar què factors de risc ens acosten a la lesió i en quin moment es produeixen aquestes lesions (en realitzar un xut, en frenar després d'un esprín, al recepcionar després d'un salt...). Aquest coneixement previ és necessari per a crear un pla de prevenció posterior.

El fisioterapeuta haurà d'invertir temps per a crear un pla preventiu que reduïsca el temps perdut d'un jugador. S'entén temps perdut d'un jugador als dies de baixa que està a causa de la lesió.

Ara com ara, les lesions musculars són les més freqüents en el món del futbol. I dins d'aquestes, són els isquiotibiales els més freqüentment lesionats. Per açò, en aquest article ens anem a submergir en com prevenir un trencament de fibres grau I dels isquiotibiales.

Seguint el model de Van Mechelen intentem respondre a les quatre preguntes:

Incidència lesional. La musculatura isquiotibial, com hem esmentat, és l'estructura més lesionada, suposant al voltant del 15% de totes les lesions. En més de la meitat de les lesions isquiotibiales, serà el bíceps femoral el protagonista, sobretot en la unió miotendinosa.
Mecanisme lesional. La lesió muscular isquiotibial es produeix durant el esprín o en realitzar el xut. En ambdues situacions es compromet de forma excèntrica al múscul. Bé, en la fase final d'un sprint amb el peu en l'aire o bé durant el suport del peu en el sòl. En aquestes dues circumstàncies els isquiotibiales intenten frenar la cama.
Pla de prevenció. Per a prevenir una lesió hem d'observar els factors de risc que estan presents en el meu esportista i treballar sobre ells:

Primer factor de risc: haver patit una lesió prèvia. No podem esborrar la petjada d'una lesió anterior, però sí podem decidir cap a on dirigir els següents passos. Caldrà estudiar què factor de risc preval en el meu esportista i intentar corregir-ho.

Segon factor de risc: la fatiga. La meitat de les lesions de isquiotibiales es produeixen en els últims 15 minuts de la primera o de la segona part del partit. Ésto ens insta dues propostes: primer, intentar retardar la fatiga i segon, acostumar al isquiotibial a treballar en excèntric (mecanisme lesional) quan estiga fatigat. D'una banda, intentem allunyar el factor de risc, mentre que per una altra, ens preparem para quan aquest s'acoste.

Com retardar la fatiga? Ací entren en joc dos rols professionals: el preparador físic, planificant l'aspecte físic i objectivant la càrrega interna de cada jugador, i la del nutricionista-dietista, pautando una dieta personalitzada, variada i equilibrada per a cada jugador sobre la base de les seues necessitats esportives.

Tercer factor de risc: el desequilibri muscular. La lesió de la musculatura isquiotibial es produeix en un 90% sense contacte. És en l'última fase de la gambada durant un xut o sprint quan aquest musculo es contrau en excèntric. Una feblesa a aquest nivell produeix major susceptibilitat a la lesió.

El següent entrenament preventiu sobre la musculatura isquiotibial que va incloure l'exercici excèntric "nordic" va reduir el 70% de noves lesions:

Primera setmana: 1 vegada per setmana (1 sèrie de 10 repeticions).

Segona setmana: 2 vegades per setmana (1 sèrie de 10 repeticions).

De la tercera setmana a la desena: 3 vegades per setmana (1 sèrie de 10 repeticions).

Per a treballar la prevenció a través d'exercicis excèntrics hem d'aplicar aquestes 5 normes:

Hem de realitzar treball excèntric, mínim una vegada cada dues setmanes, perquè l'adaptació cel·lular només dura 14 dies. Si es treballa passada aquesta data no aconseguirem evolucionar i partirem de nou al punt de partida.

L'ideal seria realitzar treball excèntric dues vegades per setmana, mínim 1. El límit, com hem esmentat, seria una vegada cada 14 dies.

Hem d'introduir el treball excèntric en pretemporada o en aturades vacacionals. Si incloem una sessió d'excèntrics un dimecres i els nostres jugadors no estan acostumats, quan arribe el cap de setmana les fibres estaran danyades (tindran cruiximent).

En les primeres sessions d'excèntrics bastarà amb que realitzes 5 exercicis (de grups musculars diferents) de 5 repeticions cadascun.

Una vegada els nostres jugadors estiguen adaptats, hem de pautar 15 sèries de 10 repeticions (30-45 minuts amb molt poc descans entre sèries).

Quan no hi ha lesions les coses ixen bé. Sense lesió, un jugador té la possibilitat de jugar, de disputar una pilota, de lluitar per un lloc, de créixer com a esportista. Quan un jugador rendeix, l'equip rendeix i el seu valor econòmic augmenta. I amb el valor de l'equip, el valor del fisioterapeuta. La temporada en la qual el Barcelona guanya 6 títols en un sol any es va observar una disminució de lesions en comparació a les temporades anteriors, casualitat?.

Equips com el “Futbol Club Barcelona” tenen un pressupost anual de 6 milions d'euros destinats a la prevenció. “Prevention is betther than guarisca” o el que és el mateix, més val prevenir que guarir.

Text original: https://www.fisioterapia-online.com/articulos/lesiones-en-el-futbol-prevencion