Els papil·lomes o berrugues plantars són lesions xicotetes hiperqueratòsiques i circumscrites (sol aparéixer un anell blanquegin al seu al voltant), de caràcter benigne, ocasionada pel virus de papil·loma humà (VPH), de la família dels papovavirus.
Es denomina papil·loma perquè en raspar la lesió amb el bisturí, s'observen uns punts de color marró negrenc sagnants denominats papil·les. Açò ens ajuda a diferenciar-ho de les dureses o clau plantar, que no presenten papil·les. A més els papil·lomes no presenten dermatòglifs.
Una altra dada que ho diferencia d'una duresa és el dolor al pessic, que sol ser més intens que a la pressió amb el dit. En un clau, sol doldre més a la pressió perpendicular que al pessic.
El període d'incubació pot anar des de 2 fins a 20 mesos. En el peu solen aparéixer entre els 6 i 18 mesos posteriors a la infecció.
El papil·loma en la planta dels peus, pot afectar a qualsevol edat, encara que el rang màxim d'incidència està entorn dels 12-16 anys.
La població amb més risc d'infecció pel papil·loma plantar són els adolescents, joves, i individus amb molt estrés o amb les defenses baixes.
El contagi es produeix per contacte directe amb el virus o amb el teixit descamatiu del virus. També és possible el contagi per contacte directe amb material infectat pel PHV o per autoinoculació.
- Ferides: ja que permeten l'entrada del virus.
- Calor i humitat: açò pot ser provocat per un calçat poc transpirable, excés de sudoració, mitjons de fibra sintètica, etc.
- Sistema immunològic: un sistema immunitari disminuït afavoreix la infecció del virus.
- Falta d'higiene.
Els llocs on les persones es poden infectar solen ser en piscines públiques, i en dutxes comunes, per exemple, en gimnasos. Per a prevenir el contagi en aquests llocs es fa imprescindible l'ús de xancles o mitjons d'aigua.
Els papil·lomes són molt contagiosos, per la qual cosa s'aconsella netejar la banyera després de cada ús amb lleixiu, usar una tovallola aparte per a eixugar el peu infectat, i no intercanviar calçat amb altres persones.
També es pot produir contagi en manipular el papil·loma de forma incorrecta, podent disseminar-se la lesió en altres àrees.
Existeixen diverses alternatives que el professional valorarà en funció del pacient i del tipus de lesió.
El nombre de sessions també és diferent depenent del tipus de papil·loma i del tractament utilitzat. Per exemple, en zones de pressió, pacients amb neuropaties, xiquets, ancians... s'empraran àcids més febles encara que calga incrementar el nombre de sessions...
Convé acudir a l'especialista al més prompte possible, ja que, com més es deixe, la lesió pot augmentar i amb açò el dolor i el temps que costarà eliminar-ho.
Alguns dels tractaments emprats en el papil·loma o berruga plantar són:
- Tractament químic: àcid nítric, àcid salicílic, àcid tricloroacètic, àcid monocloroacètic, nitrat de plata, cantaridina, podofil·lins, 5-fluororacilo, etc.
- Crioteràpia: nitrogen líquid, hidrogen líquid (aquest últim en desús).
- Bleomicina: antibiòtic citostàtic que s'utilitza injectat intralesional. Es tracta d'un tractament més car, i és molt més agressiu pel que està contraindicat en; xiquets, dones embarassades o en edat fèrtil, pacients amb problemes circulatoris, cardíacs, renals o hepàtics.
- Cirurgia: el tractament quirúrgic en la planta del peu s'utilitza com a últim recurs per la gran incidència de queloides, estant contraindicat en zones de pressió.
Text original: http://www.podologosalicante.es/papiloma-verruga-plantar-pie-tratamiento-cura/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada