L'expansió dels mal anomenats "estudis de la petjada" ha calat en bona part de la població. Esportistes interessats a prevenir lesions, persones que volen tractar algun problema o que simplement han vist l'anunci en un aparador. Tots volen un estudi de la marxa. Així que els podòlegs ens trobem amb pacients confosos, que s'hi han autodiagnosticat un estudi de la marxa i ens pregunten què els anem a avaluar, amb quins mitjans, etc. Per posar una comparació, seria com entrar en la consulta del metge amb febre i malestar general i demanar-li una placa o una anàlisi de sang. Proves que poden no ser necessàries i que en tot cas ha de valorar el professional.
El lògic és pensar que qui avalua el peu i la seua relació amb els segments més pròxims (turmell, genoll, maluc) és la podòloga, encarregada de realitzar l'estudi biomecànic o de la marxa, que engloba elements més enllà d'una simple petjada i que afecta el correcte desplaçament del cos. Però sabem què causa la confusió: la proliferació de superfícies comercials, centres esportius i ortopèdies que ofereixen "estudi de la trepitjada". Ni ho són (no és qüestió d'un parell de minuts), ni els qui ho fan tenen la formació ni la titulació necessària (l'intrusisme del qual ja hem parlat en altres ocasions) i és més, poden causar un problema o agreujar-ho en recomanar un producte (sabatilla, plantilla) que no siga l'adequat.
D'ací les campanyes com les llançades recentment pel Consell Nacional de Podòlegs per a conscienciar de la importància i complexitat associada a un correcte estudi biomecànic. O l'estudi elaborat per Sebior i Sepod sobre els estudis de la trepitjada i els riscos per als esportistes en cas de fer-los sense assessorament professional. En aquest informe s'incloïa un estudi de camp realitzat en la marató d'abril de Madrid, que revelava que el 30% dels atletes que es van fer un estudi de la trepitjada ho va realitzar en la tenda d'esports.
Què és llavors un estudi de la marxa?
És el conjunt d'avaluacions que la podòloga realitzarà, sempre que estime oportú, basant-se en l'anamnesi prèvia i la clínica del pacient a explorar. Per tant, és criteri exclusiu de l'especialista recomanar o no proves complementàries, que hauran d'estar justificades en cada cas de manera individual i no sistemàticament. L'exploració de la marxa no és un producte a l'engròs –per a tots i sempre igual- sinó una eina de treball més de les quals disposa la podòloga per a la pràctica professional i responsable pròpia de la seua activitat.
Text original: El Blog del Podólogo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada